El Parc Agrari del Baix Llobregat segueix el contorn principal de l'estructura territorial de la vall baixa, resseguint el riu fins a obrir-se al delta fluvial que marca aquest punt del litoral català. L'estratègica situació pel fet de ser un territori adjacent i d'entrada a Barcelona, l'ha convertit en un espai cobejat per a multitud d'activitats econòmiques i per infraestructures de tota mena. La falca deltaica, a més s'ha convertit en el suport físic per prop d'un 10 % de la població catalana.
El delta aplega els territoris que ocupen el ventall al·luvial que el Llobregat ha construït al llarg de l'era quaternària després de la darrera glaciació, però el principal avenç tal com el coneixem és dels darrers 2.000 anys. De fet, només hem de pensar que la línia de costa a l'època romana era davant de Gavà, a uns 3 km terra endins, d'on és actualment. Davant de la platja, a la zona submergida, es formaven, tal com succeeix ara, barres de sorra que anaren creixent i finalment aïllaren un tros de mar formant, a cada banda del riu, una zona deprimida o llacuna litoral estreta, allargada i paral·lela al mar. Les llacunes s'ompliren progressivament de sediments procedents del Llobregat, de petites rieres que baixaven i pel propi vent. Totes aquestes aportacions ompliren i reduïren les llacunes fins a convertir-les en aiguamolls o fins i tot en terres seques.
Aquest sistema de creixement deltaic es produí en diverses ocasions i marcaren l'actual paisatge. Avui, el delta sofreix una lleugera regressió progressiva per causa de les modificacions del litoral introduïdes per les infraestructures portuàries i, en definitiva, per l'erosió i una dinàmica marina més agressiva. Així mateix, els aportaments fluvials també han disminuït fet que ha propiciat que els aqüífers de la zona pateixin una salinització creixent. La compactació dels sediments per causa de les extraccions de sorres i graves, tant del llit del riu com de la platja i el descens del nivell de l'aigua subterrània a més de la disminució de les aportacions sedimentàries pel riu fa que el delta s'estigui enfonsant.
El paisatge agrícola predominant manté alguns elements pràcticament testimonials de les antigues llacunes deltaiques. Aquests espais naturals avui han estat modificats en una part per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del propi desviament del riu. El paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del segle XX. Tanmateix, mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals redituals que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, però, aquest mar de conreus és també un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60 % de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta.