El porro (Allium porrum), que pertany a la família de les liliàcies, és una planta bianual d’arrels blanques abundants, tija en disc i bulb únic membranós de forma oblonga. Les fulles són planes, poden arribar als 50 centímetres d’alçada, estan obertes cap amunt, no estan unides per les vores i s’insereixen en forma dística. De la mateixa manera que la resta d’hortalisses del gènere allium, com els alls i les cebes, també conté substàncies aromàtiques sulfurades que li confereixen un característic olor picant. La principal diferència entre el porro i la ceba o l’all és que aquest acumula les substàncies picants a les fulles. Als terrenys sorrencs pot desenvolupar plenament les seves potencialitats i, adquirir una textura suau i un sabor natural.
Informació nutricional
L’oli de porro conté alicina, substància sulfurosa amb propietats preventives, pal•liatives i curatives de bacteris i fongs causants de patologies a l’estómac i l’intestí prim. Gràcies a les propietats fibrinolítiques dels seus principis actius afavoreixen la circulació de la sang disminuint-ne la densitat i, d’aquesta manera, prevé i pal•lia trastorns venosos com les varius. En aquest aspecte cap altra hortalissa és tant efectiva com el porro. Pel que fa als oligoelements, el porro conté una gran concentració de zenc (que reforça el teixit connector i les parets vasculars, i estimula la producció d’hormones i la libido), manganès (que realça el metabolisme global, la sexualitat i la pigmentació capil•lar i cutània) i seleni (necessari per al sistema immunitari). Les dones que pateixen amb freqüència cistitis faran bé si de tant en tant consumeixen porro, ja que l’alinina, procedent dels ronyons, s’elimina per la bufeta i és aquí en què precisament el porro desenvolupa la seva funció antibacteriana. El porro també té la facultat de fer disminuir el nivell de colesterol i de lípids en sang. És per això que la ingesta de 200 grams de porro al dia durant una setmana ens ajuda a sanejar l’organisme. Valors nutricionals (per 100 g): Aigua: 85,4 g; Pròtids: 2,2 g; Greixos: 0,3 g; Hidrats de carboni: 11,2 g; Fibra: 1,3 g; Calci: 52 mg; Fòsfor: 50 mg; Ferro: 1,1 mg; Sodi: 5 mg; Potassi: 347 mg; Vitamina A: 41 UI; Tiamina: 11 mg; Riboflavina: 0,6 mg; Niacina: 0,5 mg; Àcid ascòrbic: 17 mg; Energia: 52 kcal.
Aptituds gastronòmiques
La part del porro que es consumeix és la part blanca, la més tendra, de gust semblant a la ceba però més dolç i suau. Tot i això, les fulles verdes també s’utilitzen per brous o per donar sabor a guisats. Els porros poden consumir-se crus, si són tendres, o cuits. Normalment es cuinen bullits o com a ingredient en guisats o en barreges de llegums i hortalisses, cosa que no els priva de participar en amanides, sopes o salses com a ingredient lleugerament picant. També s’utilitzen en l’elaboració de purés, pastes de full i pastissos, i són l’ingredient principal de la vichyssoise, una crema de porro i patata que podem consumir freda o calenta. També podem cuinar el porro saltat per utilitzar-lo com a guarnició de segons plats, en què és un acompanyament perfecte per a carns i peixos.
Temporada
Gener
,
Febrer
,
Març
,
Abril
,
Maig
,
Octubre
,
Novembre
,
Desembre