La vinya és una de les primeres plantes que va cultivar la humanitat, ja des de temps prehistòrics, i va jugar un paper clau en l’economia de les civilitzacions antigues. Els grecs i romans cultivaven la vinya i ambdues civilitzacions van desenvolupar en gran mesura la viticultura. Després de la seva mitificació per part del cristianisme, el cultiu va experimentar un increment que ha perdurat fins als nostres dies. El raïm és la fruita carnosa comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm. Hi ha incomptables varietats de raïm amb grans diferències entre si, tant pel que fa a la forma i la mida, com a la tonalitat de la pell, la productivitat, la qualitat, etc. Al capdavall, totes les varietats es classifiquen segons s’aprofitin per a la viticultura o per la consum a taula. Pel que fa a la morfologia, la vinya és un planta arbustiva de fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament i es deixen quatre branques principals. De raïm n’hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, que determinarà el color del vi si és que aquest és el seu ús final.
Informació nutricional
El raïm alleuja l’estrenyiment i neteja els ronyons (té un efecte desintoxicant), la bufeta (efecte diüretic) i les vies urinàries (capta els lípids), gràcies a la seva pell rica en fibra. Contribueix, així, a perdre pes. També accelera el flux d’orina a través de ronyons, bufeta i vies urinàries eliminant bacteris i, d’aquesta manera, alleujant les inflamacions renals i vesicals. El raïm conté totes les vitamines del complex B, excepte la B12, que són importants per al metabolisme dels hidrats de carboni i la salut del sistema nerviós i del cervell. Un contingut baix de glucosa a la sang és la principal causa de cansament, nerviosisme i falta de concentració, d’aquesta manera, la fructosa que prové del raïm augmenta considerablement el nivell de sucre a la sang i contribueix al benestar general. El raïm també és ric en àcid fòlic (necessari per a la formació de cèl•lules sanguínies) i vitamina C (necessària per al sistema immunitari). Conté en abundància manganès (bo per als ossos i la tiroides i nutrient del sistema nerviós), magnesi (que afavoreix la funció muscular i cardíaca) i potassi (que equilibra el contingut d’aigua cel•lular). Valors nutricionals (per 100 g): Hidrats de carboni: 15,8 g; Fibra: 0,8 g; Potassi: 250-320 mg; Magnesi: 8 mg; Calci: 4-17 mg; Vitamina B6 : 0,1 mg; Provitamina A: 3 mgc; Àcid fòlic: 16-26 mgc.
Aptituds gastronòmiques
El raïm, com moltes altres fruites, és un fruit molt versàtil característic per la seva dolçor. Com a fruita fresca, es pot gaudir sol o acompanyat en forma de macedònies, batuts i una multitud de postres com pastissos de fruita o de formatge. Ara bé, també es pot afegir al plat combinat amb formatge, per exemple donant un toc especial a una amanida. Un subproducte molt conegut i apreciat del raïm és el most: suc de raïm sense fermentar (i per tant sense alcohol), que conserva les propietats naturals del raïm. El raïm en forma de panses, certes varietats de raïm assecat, són un bon aperitiu que generalment van mesclats amb fruits secs o musli. També s’utilitzen a la cuina en nombrosos productes de rebosteria i pastisseria gràcies a la seva dolçor. Podem trobar panses també en algunes receptes salades com per exemple acompanyant cigrons amb ou dur o espinacs i bledes amb pinyons. Les fulles es poden menjar bullides, per exemple embolcallant arròs.
Temporada
Juny
,
Juliol
,
Agost
,
Setembre
,
Octubre