Coliflor verda

Segons les zones dialectals en alguns llocs es diferencia entre bròquil verd i bròquil blanc (coliflor) mentre en altres zones la paraula bròquil només es refereix al bròquil de color verd. La coliflor (blanca) i el bròquil (verd) són de la mateixa varietat (botrytis). El bròquil (Brassica oleracea) és una varietat de conreu de la col, de tija molt curta, fulles molt escampades, estretes i llargues més fosques. Com en el cas de la col, la inflorescència (o capça) constitueix la part comestible de la planta; però en el cas del bròquil, la capsa és de color verdós, grisós o violaci.
Informació nutricional
Per la seva gran quantitat en micronutrients protectors, el consum regular de bròquil és recomanat en el marc d'una alimentació preventiva de malalties. Concretament, aquesta hortalissa és una bona font de provitamina A, vitamina C i àcid fòlic. També és una bona font de minerals, sobretot potassi, calci, fòsfor, magnesi i ferro, a més de sofre, que dóna al bròquil propietats antimicrobianes. Valors nutricionals (per 100 g) Proteïnes: 5,45 g, Lípids: 0,3 g, Glúcids: 4,86 g, Energia: 35 kcal, Vitamina A: 90 UI, Vitamina B1: 100 mcg, Vitamina B2: 210 mcg, Vitamina C: 118 mg, Calci: 130 mg, Fòsfor: 76 mg, Ferro: 1,3 mg, Potassi: 179 mg, Magnesi: 19 mg.
Aptituds gastronòmiques
Saborós i estètic, el bròquil és apreciat sigui a penes cuit i condimentat amb oli d'oliva o llimona, sigui gratinat, saltat a la paella o arrebossat. També és interessant com a part d’un risotto cremós, en un pastís salat o en sopa calenta o freda. Lluny de llençar les tiges, lleugerament pelades (per treure’n la part dura) poden ser preparades en sopa, en gratinat, o servides tèbies amb una vinagreta d’oli d'oliva i llimona i algunes làmines de parmesà.
Temporada
Gener , Febrer , Març , Abril , Octubre , Novembre , Desembre

 

 

TORNAR