Api

L’api (Apium graveolens) pertany a la família de les umbel·líferes, com també el julivert o el fonoll. Habitualment arriba als 40-60 cm d’alçària, encara que pot mesurar fins a 100 cm en el segon any de cultiu, en què les penques de s’allarguen considerablement. L'api es cultiva també per les seves llavors, que contenen un oli volàtil utilitzat per elaborar perfums i per a la indústria farmacèutica. És una hortalissa molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija carnosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
Informació nutricional
Tradicionalment s’han apreciat les propietats diurètiques, carminatives i depuradores de la sang de l’api, gràcies a la seva baixa aportació calòrica i la gran riquesa en olis essencials (especialment limonè i asparagina). Així mateix, l’api és mot ric en potassi i en sodi, que, juntament amb la gran quantitat d’olis essencials, li confereixen un sabor molt particular. Després del cogombre, l'api és l'hortalissa de menor valor energètic. Valors nutricionals (per 100 g) Energia: 16 kcal; Aigua: 94 g; Proteïnes: 0,75 g; Greixos: 0,14 g; Hidrats de carboni: 3,65 g; Fibra: 1,7 g; Potassi: 287 mg; Sodi: 96 mg; Fòsfor: 25 mg; Calci: 40 mg; Magnesi: 11 mg; Ferro: 0,4 mg; Zinc: 0,13 mg; Vitamina A: 28 IU; Vitamina B1: 0,046 mg; Vitamina B2: 0,045 mg; Vitamina E: 0,46 mg.
Aptituds gastronòmiques
El sabor característic de l’api, al costat de les seves propietats digestives, el fan un bon complement de les amanides abans de menjades copioses. A més de consumir-lo en fresc, l’api també es fa servir com a condiment en caldos i plats principals. La llavor de l'api s'utiltiza també com a espècie o condiment, bé sencera o mòlta. Si la barregem amb sal obtindrem sal d'api. L'api s'utilitza també en alguns cocktails coneguts com el Bloody Mary.
Temporada
Gener , Febrer , Març , Abril , Octubre , Novembre , Desembre

 

 

TORNAR