L’alberginiera (Solanum melongena) és una planta herbàcia de fulles grosses, de fins a 20 cm. Amb una mida que pot arribar als 150 cm d’alcària, es caracteritza per unes flors blanques o blaves. El fruit, l’albergínia, és una drupa amb nombroses llavors.
Informació nutricional
Poc calòrica (26 kcal per 100 g); per contra, és rica en fibra (2,5 g) i en un ampli ventall de vitamines i minerals (sobretot potassi). Les pectines i protopectines contribueixen a abaixar el nivell de colesterol, mentre que la cel·lulosa estimula el trànsit intestinal. També conté polifenols: en particular tanins, que li aporten una lleugera propietat astringent. Valors nutricionals (per 100 g) Aigua: 92 g, Energia: 26 kcal, Greix: 0,18 g, Proteïna: 1,02 g, Hidrats de carboni: 6,07 g, Fibra: 2,5 g, Potassi: 217 mg, Fòsfor: 22 mg, Magnesi: 14 mg, Calci, 7 mg, Vitamina C: 1,7 mg, Vitamina B2: 0,034 mg, Vitamina B6: 0,084 mg, Vitamina A: 84 IU, Vitamina E: 0,03 mg, Niacina: 0,59 mg.
Aptituds gastronòmiques
Arrodonida, carnosa, subtilment perfumada, l’albergínia és una de les hostalisses més emblemàtiques de la cuina mediterrània. Pot ser tallada en làmines i torrada. Posteriorment es pot consumir adaptant-la a qualsevol paladar amb salses amb herbes fresques, anxoves, formatges fosos, tàrtars de tomàquet, pela de llimona, oli d’oliva.... Al forn, es fa fundent i s’impregna dels sabors que l’acompanyen. Saltada a la paella, es conforma amb un raig de llimona, algunes herbes i una mica d’all picat. No cal pelar l’albergínia per preparar-la. La pell d’aquesta hortalissa, a més, redueix l’absorció d’oli per part de la carn i, si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada.
Temporada
Maig
,
Desembre