La taronja és el fruit del taronger, planta de la família de les rutàcies. És un híbrid entre l’aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata) i és el més conreat de tots el cítrics. El seu cultiu es va iniciar fa milers d’anys al sud de la Xina i va arribar al Pròxim Orient a través de la ruta de la Seda i les croades. Els àrabs van introduir-lo a Europa pel sud de la península ibèrica al segle X. Avui en dia, els Països Catalans en són un dels grans productors mundials: hi ha conreus de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
Com la majoria de les plantes de cítrics, les taronges creixen bé a temperatures moderades (15-29°C) i requereixen quantitats considerables de sol i aigua. El taronger pot arribar als 12 m d'alçada, amb fulles allargades i carnoses i flors blanques. Els seus brots sòn sempre verds.
Com la majoria de les plantes de cítrics, les taronges creixen bé a temperatures moderades (15-29°C) i requereixen quantitats considerables de sol i aigua. El taronger pot arribar als 12 m d'alçada, amb fulles allargades i carnoses i flors blanques. Els seus brots sòn sempre verds.
Informació nutricional
100 g de producte contenen 47 kcal, 11,75 g de carbohidrats (dels quals 9,35 g sucres i 2,4 fibres), 0,12 g de greixos, 0,94 g de proteïnes, 53,2 mg de vitamina C (64% del valor diari recomanat), 8,4 mg de colina, 0,3 mg de niacina, 0,25 g d'àcid pantotènic, 0,18 g de vitamina E, 40 mg de calci, 0,1 mg de ferro, 10 mg de magnesi, 14 mg de fòsfor, 181 mg de potassi, 87,75 g de aigua.
Encara que no és tan sucosa ni gustosa com la polpa, la pell de taronja és comestible i té un contingut important de vitamina C, fibres, polifenols, carotenoides, limonè, potassi i magnesi.
Encara que no és tan sucosa ni gustosa com la polpa, la pell de taronja és comestible i té un contingut important de vitamina C, fibres, polifenols, carotenoides, limonè, potassi i magnesi.
Aptituds gastronòmiques
Les taronges generalment es pelen i es mengen fresques o s’espremen per obtenir suc.
L’escorça amarga i gruixuda se sol descartar però es pot processar en alimentació animal per dessecació o en certes receptes com a aroma o guarnició. La ralladura de la capa més externa de l’escorça és popular en gastronomia perquè conté olis i té un sabor similar al de la polpa.
Les conserves de melmelada s’elaboren tradicionalment amb taronges de Sevilla que són menys dolces. S’utilitzen totes les parts de la fruita.
L’escorça amarga i gruixuda se sol descartar però es pot processar en alimentació animal per dessecació o en certes receptes com a aroma o guarnició. La ralladura de la capa més externa de l’escorça és popular en gastronomia perquè conté olis i té un sabor similar al de la polpa.
Les conserves de melmelada s’elaboren tradicionalment amb taronges de Sevilla que són menys dolces. S’utilitzen totes les parts de la fruita.
Temporada
Gener
,
Febrer
,
Març
,
Abril
,
Maig
,
Juny
,
Novembre
,
Desembre