Remolatxa

La remolatxa o bleda-rave (Beta vulgaris) és una planta generalment biennal de la família de les amarantàcies. N’hi ha de diferents varietats: de sucre, d’horta i de farratge. Cultivada des de l’antiguitat, la seva difusió massiva està lligada a l’extracció de sucre, un procés descobert al segle XVIII. És un conreu que suporta fins i tot climes freds i no requereix una terra rica (per això s’utilitza sovint com a segon cultiu de rotació) però necessita molta aigua i no tolera els fems frescos. 
Les fulles tenen forma de cor, de 5 a 20 cm de llarg en les plants silvestres (sovint molt més grans en les varietats cultivades). Les flors sòn molt petites, de color verd o vermellós, amb cinc pètals.
Informació nutricional
100 g de remolatxa contenen 43 kcal, 9,56 g de carbohidrats (amb 6,76 g de sucres simples i 2,8g de fibres), 0,17 g de greixos, 0,17 de greixos, 1,61 g de proteïnes, 4,9 mg de vitamina C, 0,3 mg de niacina, 16 mig de calci, 23 mg de magnesi, 40 mg de fòsfor, 325 mg de potassi, 78 mg de sodi i 87,58 g d'aigua. 
A més de ser rica en sucres, sals minerals, fibres i vitamines, a la remolatxa se li atribueixen propietats dietètiques i saludables: absorbeix toxines de les cèl·lules i facilita la seva eliminació, és depurativa, mineralitzant, antisèptica, afavoreix la digestió, estimula la producció de bilis i enforteix la mucosa gàstrica i dissol els dipòsits de calci als vasos sanguinis. 
Aptituds gastronòmiques
Les fulles d'alguns tipus de remolatxa es mengen com a amanides. Les fulles i tiges de les plantes joves es couen al vapor breument i es mengen com a verdura, les més velles es sofregeixen. Les arrels de color vermell intens de la remolatxa de jardí es poden coure al forn, bullides o al vapor, servides calentes o fredes. Una gran part de la producció comercial es transforma en remolatxa bullida i esterilitzada o en escabetx.

 
Temporada
Juliol , Agost , Setembre , Octubre , Novembre

 

 

TORNAR