La varietat de l’Espàrrec de Gavà ha desenvolupat una planta més longeva (de 12 a 15 anys) que dóna un fruit més prim i saborós. El de Gavà és un espàrrec més fibrós, més amarg, més rústic, en definitiva, de qualitat suprema. Els espàrrecs que es cultiven a Gavà provenen, com totes les varietats d’espàrrecs conegudes, d’Holanda. L’adaptació al nostre clima, sòl i cultiu donà lloc a una varietat pròpia. Són els que anomenem espàrrecs del país, i per tant, mereixen un distintiu d’origen. L’espàrrec (Asparagus officinalis) comestible és el turió (o tija) de l’esparreguera, planta herbàcia de la família de les liliàcies que pot arribar fins a 150 cm d’altura. L’espàrrec és un brot jove que es troba al mercat en manats. N’hi ha diverses classes i hi ha diversos criteris de classificació, però bàsicament es poden diferenciar entre els blancs (que creixen sota terra i no desenvolupen clorofil•la) i els verds (que creixen en contacte amb la llum i, per això, desenvolupen clorofil•la). La mida oscil•la entre els 20 i 30 cm.
Informació nutricional
L’espàrrec obté gran quantitat de principis actius a través del sòl. Destaca la seva riquesa en vitamina A, necessària per les mucoses, la vista i la protecció de les cèl•lules; així com és rica en vitamines del complex B: té un alt contingut en vitamina B1 (tiamina), amb acció sobre els nervis; vitamina B2 (riboflavina), amb acció sobre el metabolisme global, l’energia cel•lular, la pell, el cabell i els ulls; vitamina B6 (piridoxina), que afavoreix la vitalitat i la biosíntesi de proteïnes per a l’activitat mental; vitamina B3 (niacina), imprescindible per a l’energia cel•lular; biotina, necessària per a una pell sana i un cabell elàstic; i àcid pantotènic, que actua en la vitalitat i la pigmentació capil•lar. També són rics en vitamines C i E. Un gram d’aquesta hortalissa conté un microgram d’àcid fòlic, el qual afavoreix el rejoveniment cel•lular, la formació de cèl•lules sanguínies i la producció hormonal. El dèficit d’aquest àcid és molt freqüent i provoca fatiga, intranquil•litat nerviosa, falta de concentració i emblanquiment del cabell. L’espàrrec també conté molt de potassi (que afavoreix l’eliminació de líquids i disminueix l’acidesa), fibra (beneficiosa contra l’estrenyiment i per una mucosa intestinal sana) i molt de zenc (imprescindible en més de 300 enzims vitals, que enforteix el teixit connectiu i els vasos i que estimula l’activitat cerebral). Valors nutricionals (per 100 g): Aigua: 75-94 g; Albúmina: 1,62 g; Greixos: 0,11-0,25 g; Sucres: 0,37 g; Extractes no nitrogenats: 2,30 g; Fibra: 0,9 g; Calci: 20 mg; Fòsfor: 60 mg; Ferro: 1 mg; Vitamina B1: 25 mg; Vitamina B2: 170 mg; Vitamina C: 30 mg; Vitamina A: 900 UI; Energia: 26 kcal.
Aptituds gastronòmiques
Els espàrrecs és una de les hortalisses més rejovenidores i porten la primavera i l’inici de l’estiu fins a les cèl•lules. És per això que és un aliment especialment interessant per a persones d’edat avançada. Es pot gaudir d’aquest vegetal cuit, fregit, a la brasa, en sofregit o gratinat, entre d’altres, o com a ingredient en amanides fredes o tèbies, o en minestra. Ara bé, la manera més senzilla, i probablement més popular i gaudida, de menjar-lo és amb salsa romesco, vinagreta, maionesa o salsa rosa a la mateixa temperatura. És ideal per dietes hipocalòriques.
Temporada
Abril
,
Maig